diumenge, 29 de setembre del 2013

Toll "amagat" dins del terme municipal d'Alacant i en perill de desaparició

Hui m'agradaria parlar-vos d'una zona humida, una zona humida amb un xicotet toll natural, enclavat al bell mig d'un barranc a la Vall Gran Est,en la partida rural del Moralet dins del terme municipal, i fita amb el terme de Sant Vicent del Raspeig; i molt a prop de la rambla del Rambutxar i de les dues autovies que passen per la zona. El lloc esta rodejat per zones urbanitzades i infraestructures viaries, de fet la zona, malgrat ser possiblement inundable, està inclosa com urbana en el sempitern PGOU d'Alacant i el que es planteja pel futur la cosa pareix no canviar en absolut.

Però el lloc on està enclavat entre tossalets que l'aïllen del paisatge dels seus voltants, la converteixen en una  zona molt atractiva i amb potencialitats naturalístiques i paisatgístiques infinites.

A causa de la salinitat del terreny (es tracta d'una zona on aflora el triàsic; terres roges i verdes amb guix i argiles) i que el nivell freàtic està molt superficial, desenrotlla una vegetació de sols salins amb nivells freàtics molt superficials, dominada en especial per les ensopegueres (Limonium sp.) i pel carrís (Phragmites australis) i prats de jonncs (Juncus marítimus).


Així que si es baixa un poc més pel barranquet ens trobem amb una basseta natural que per desgràcia esta molt degradada: vessaments sòlids urbans,  vessaments de substancies nocives com olis de vehicle o pintures, restes de electrodomèstics, restes d'obres,... que a poc a poc estan saturant i cegant la basseta, amb el consegüent perill de desaparició. Per altra banda destacar que la zona està catalogada com urbanitzable, a banda que esta al mig d'un barranc i perfectament crec que hauria de estar catalogada com inundable.


Pense que esta zona es mereix posar-la en valor, donar-la a conèixer, restaurar-la ambientalment, i protegir-la. En un entorn com la ciutat d'Alacant això es un oasis de vida si es tracta amb cura.

I com es pot apreciar a la foto del googlemaps (planol d'ubicació), la làmina d'aigua era més gran fa uns anys (ja sabeu que les fotos satèl·lit del google duen uns anys de retard) que com ho és ara, al 2013, tal i com s'aprecia en les fotos d'este post a la part més llunyana de la imatge s'aprecien els aterraments per tal de cegar la basseta.

Cal actuar ja  per tal de preservar i millorar este raconet. Cal donar avís a grups conservacionistes, ecologistes, i qualsevol associació interessada a millorar el medi que ens envolta; i per suposat a les diferents administracions involucrades en esta temàtica.

29.10.2013 - Noves imatges:
Inserisc unes imatges panoràmiques de la zona:




Ensopegueres (Limonium sp.):













Prado de juncos (possiblement Juncus maritimus):







diumenge, 18 d’agost del 2013

La qüestió de les rajades al litoral valencià

Esta setmana passada la començarem amb una notícia d'allò més curiosa: la presència - inusual - de rajades en diversos punts o platges del litoral valencià; molt a prop de la vora (fins i tot als 10 - 15 m. de la vora).
Ací teniu com han tractat el tema diversos mitjans de comunicació:

Vídeo de Antena 3:

Más vídeos en Antena3

Premsa escrita:


I ara, informació més acurada:

Per començar, l'espècie no queda aclarida en cap notícia (cap medi de comunicació). Més bé donen dades contràries. En tenim tres opcions:
  1. la milana o  rajada (Myliobatis aquila (Linnaeus, 1758)). Si atenem a les explicacions d'uns dels diaris (local alacantí), que expliquen que pertanyen a la familia (una categoria de clasificació taxonòmica de la biologia) dels miliobàtids (Myliobatidae); en este cas està espècie seria la més acurada. També ès coneguda com: el bonjesús, el jutge, el milà, la monja, la tòtina o la viuda.
  2. l'escurçana (Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)). Això, segons una altra publicació que esmenta literalment en castellà: "rayas látigo" és a dir en valencià l'escurçana. Per completar, esta espècie pertany a la família dels dasiàtids (Dasyatidae). També ès coneguda com: l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina. També en castellà: "pastinaca".
  3. l'escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea (Bonaparte, 1832)). El mateix diari, un dia abans, cita fins i tot este nom científic - i el vernàcul en castellà - . Ressenyar que també pertany a la família dels dasiàtids. Té un sinònim (científic) que és: Dasyatis violacea (Bonaparte, 1832). No té altres noms vernàculs. En castellà es coneguda com "raya pelágica".
Com es pot apreciar la coincidència i barreja en alguns dels noms vernàculs, pot ser la inductora d'este "embolic". Realment, el nivell taxonòmic comú a les tres espècies proposades és l'immediatament superior al de família, es a dir, l'ordre. En este cas pertanyen a l'ordre miliobatiformes (Myliobatiforme). Ja que l'escurçona i l'escurçona violeta pertanyen a la família dasiatidae, que entre d'altres coses es caracteritza per que les aletes pectorals que formen el seu disc corporal estan fusionades per davant del cap (compareu les imatges de sota).

Personalment m'incline, per la morfologia del cos que s'aprecia al vídeo, per l'escurçana violeta. Principalment pels trets del disc que és molt arrodonit i la llargària de la cua que és més llarga que la d'una escurçana.






http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/96/Myliobatis_aquila_sasr%C3%A1ja.jpg
Myliobatis aquilaFont: http://kokay.hu/index.html




Dasyatis pastinaca
Dasyatis pastinaca
Font: wikipedia

Pteroplatytrygon violacea.
Font: FAO.

Aleshores el resum de l'event de les rajades quedaria de la següent manera, segons s'extrau de les diferents publicacions:

Diumenge 11.08.2013:
  • Platja de "Muchavista" (el Campello): 4 ex.
  • Platges del Saler, la Garrofera i el Perellonet (València): se n'avisten diversos exemplars, però sense cuantificació.
  • Platges de Benicàssim i Cabanes: 9 ex.

Dilluns 12.08.2013:
  • Platja de l'Almadrava (Alacant): 1 ex.
  • Platja de Sant Joan (Alacant): 2 ex.
  • Platja del Cabanyal / Platja Malva-rosa (València): 1 ex. (10:00 h)
  • Platja el Perellonet / el Recatí (València): 1 ex. (13:00 h)
  • Platja dels Terrers (Benicàssim): 1 ex
Altres observacions:
  1. En les dues últimes setmanes ja es notava la seua presència.
  2. L'ultima setmana es van agafar 4 exemplars de les platges de València amb signes de malaltia. Es duen a l'Oceanogràfic. 3 ja s'han recuperat i estan alliberats mar endins. Tots 3 eren femelles amb signes d'acabar de parir. L'exemplar que resta, també femella, encara està a l'Oceanogràfic a l'espera de parir.
  3. A l'illa de la Llosa, a Benidorm s'estan observant tot l'estiu.
  4. Al mes de juny, a la platja de Sant Joan (Alacant) apareix varat 1 ex., que es retornat a l'aigua; finalment vara i mor a la platja annexa de "Muchavista" (el Campello).

Quant al fenomen en sí; les causes que es proposen sobre la temperatura de l'aigua i la superpoblació per la falta de depredadors naturals, doncs intenta ser una hipòtesi molt correcta. Ara caldria investigar.

Per a una argumentació científica més valida, caldria estudiar les dades de la temperatura del mar, o en quina proporció les depreden, per exemple calderons o dofins; si està relacionada amb el canvi d'estratègia alimentaria dels dofins mulars, cada volta més associats a les granges marines; el paper d'altres grans depredadors oceànics com els taurons que viuen i/o visiten les nostres aigües: tintorera, solraig, tauró blanc, etc. O també la veritable disminució dels efectius poblacionals a la mediterrània de totes estes espècies de grans depredadors oceànics pels diversos motius que tots coneixem (o hauríem de conèixer): contaminació - orgànica, química, física, acústica, ... -, sobreexplotació pesquera, pesca accidental, canvi climàtic, etc.

També tot podria quedar en un fet episòdic, puntual; una superpoblació puntual. Per condicions que només s'han donat enguany.

L'equilibri dels ecosistemes, i de les dinàmiques poblacionals, depenen de molts factors i cal saber si només ha sigut un fet excepcional propi de la dinàmica de l'espècie, o bé és un reflex d'un desequilibri cada vegada més greu, en els nostres ecosistemes marins. El temps dirà. Caldrà estar atents - com apunta el treballador de l'Oceanogràfic - als pròxims anys, i com funciona el cicle biològic de, si més no esta espècie.

Una altra possibilitat pot ser que hagen estat implicades les dues espècies de dasiàtids (causa també probable d'este embolic taxonòmic), ja que tenen ecologies reproductives molt similars. Però una gran diferència és que l'escurçana violeta és de vida pelàgica (despesa gran part de la seua vida nadant en la columna d'aigua) i en canvi l'escurçana és de vida bentònica (està molt lligada al substrat, sobretot l'arenós).

Un últim apunt. En diferents publicacions, com per exemple la Viquipèdia diuen que l'escurçana violeta, al mediterrani pare les seues cries a l'estiu, abans d'anar a aigües més càlides. També citen que les femelles viuen a menys profunditat que els mascles. També que els agraden molt més les aigües càlides mínim 19ºC; per sota dels 15ºC, moren. També s'apunta que per exemple les escurçanes viuen desde els 200 m de profunditat, fins a prop de la vora.

Una última reflexió: estarà relacionada amb este fenomen, la presència de les tintoreres a les plages d'Alboraia al juliol?




Molt recomanables els articles en àngles de la vikipèdia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Pelagic_stingray
http://en.wikipedia.org/wiki/Dasyatis_pastinaca

Altres fonts:
  1. Corbera J., Sabatés A., García-Rubies, A.: 2000; Peces de mar de la península Ibérica. Ed. Planeta. 3ª Edición.
  2. http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/161731/0
  3. http://fishbase.org/Summary/speciesSummary.php?ID=2576&genusname=Pteroplatytrygon&speciesname=violacea&lang=English
  4. http://www.flmnh.ufl.edu/fish/Gallery/Descript/PelagicStingray/PelagicStingray.html
  5. http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/161453/0
  6. http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_planetaaqua.php?id=cw42f2049130f06&id2=cw42f204f1eced6&wlang=ca
  7. http://www.elasmo-research.org/education/shark_profiles/batoids.htm
  8. http://fishbase.org/Summary/speciesSummary.php?ID=2060&genusname=Dasyatis&speciesname=pastinaca&lang=English





dissabte, 10 d’agost del 2013

INSECTES DE L'ESTIU

Esta vesprada he publicat un post en el meu google +, sobre uns insectes d'una grandària considerable, que m'he trobat a la piscina, mig ofegats.

Ací teniu les fotos:
Vespa solitaria: Sphex sp. (amb molta possibilitat).


Papallona: Iphiclydes podalirius.
Per a més informació aneu al meu google +.

divendres, 2 d’agost del 2013

L'ESTIU DE LES BALENES

Dos rorquals comuns en menys d'un mes.
Això pareix l'estiu de les balenes!!!!!
L'enllaç a les notícies (Diario INFORMACIÓN):

 

Avistan una ballena rorcual en aguas de Xàbia 01.08.2013

Avistan otra ballena en el Cap de Sant Antoni02.08.2013


De totes maneres això no és nou. Al 2011 hi va haver un avistament massiu; 11 individus!!!! D'això s'en va fer ressó C9:

dimarts, 30 de juliol del 2013

Apareix una segona tintorera en aigües d'Alboraia

Apareix una segona tintorera en aigües d'Alboraia

Alguna cosa extranya pot passar en el litoral d'Alboraia. Això, o hi ha una epizootia en tintoreres, o només és una coincidència. A més continuem amb la política de la por.
PD: quan esmente "cosa extranya " em referesc a events problemàtics, contaminants per a l'ambient marí; no a coses més pròpies de 4º milenio.
PD2: Supose que de la 1a tintorera, ja morta, n'hauran fet la necropsia. Però clar això es suposar. I si s'ha fet crec que pels mitjans de comunicació no ens enterarem [de les causes del seu varament i mort].

Sacrifiquen la tintorera vista a les platges d'Alboraia

Sacrifiquen la tintorera vista a les platges d'Alboraia

Com ens suposaven l'animal s'estava morint.
Estos comportaments d'apropar-se a la vora, insistenment indiquen feblesa, ja que no poden enfrontar-se a les condicions de corrrents que es poden trobar a la mar oberta.
Una coseta, només. D'això només s'ha fet ressó C9, així que, malauradament, esta tintorera pasará a la posteritat com el tauró que atemorí als banyistes d'Alboraia el juliol del 2013.

dimarts, 23 de juliol del 2013

Dues balenes geperudes "casi" es mengen a un parell de bussejadors

Com es tracta d'un tema relacionat amb uns dels grups animals que més admire, pense que es oportú mostrar-vos el vídeo en el meu blog.

Es tracta de dues balenes geperudes o iubartes (Megaptera novaeangliae Borowski1781) i supose que per la grandària del cap (quan mireu el vídeo, us fixeu) un es una mare i l'altra la seua cria en fase d'aprenentatge.



Estos animals saben perfectament que estan eixes dues persones pel mig, i es nota quan ixen a la superfície a engolir-se part del banc de peixos. A més a l'inici de la gravació es veuen com s'acosten... i el del vaixell es riu.

Al cap i a la fi, resulta molt divertit; els bussejadors es descollonen, malgrat això també ixen corrents - supose que cagats de la por - .

Fruïu-lo.

dissabte, 20 de juliol del 2013

A LES NOSTRES COSTES TAMBÉ HI HAN BALENES (I DE LES GRANS!!!)

El diari INFORMACION publíca a la seua web (19.07.2013) un vídeo de belenes (Rorquals comuns) a la costa d'Altea (Marina Baixa), a prop de 15 milles nautiques. Vídeo:



El enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2013/07/18/avistan-grupo-ballenas-frente-costa/1397073.html


Bé com el cas dels taurons ho estan venent com una cosa excepcional, però la realitat es una altra ben diferent.  A esta vora de la Mediterrània molt poca gent esta treballant amb cetacis. I els grups que ho fan depenen en bon grau de citacions de particulars (com esta que tractem ara). Això contrasta amb la major involucració existent per exemple a l'estret de Gibraltar. A més s'està treballant principalment amb espècies més costaneres i últimament molt associades a les granges marines: parle evidentment del dofí mular (Tursips truncatus).

Per la seua seqüència de immersió; que deixa al nostre abast la seua morfologia externa dorsal, sobretot el detall de la xicoteta aleta dorsal i l'enormitat del seu cos - que pareix com una gegantina serp de mar; ara s'entenen molts dels dibuixos dels monstres marins que es van fer a, principalment, l'Edat Mitjana -  i més important, com caràcter distintiu: el seu esbufec; es pot deduir perfectament que es tracta d'un grup de rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Estos animals són per norma general solitaris i si van en grup, normalment es tracta de un grupet xicotet de femelles amb les seues cries que encara no han sigut deslletades. Este és el cas que ara toca, un parell de mares amb els seus "nadons".

Fitxer:Fin whale size.svg
Comparació de grandària relativa.
Autor: Chris huh. Font: Viquipèdia.




Es tracta del misticet (balena amb barbes, en lloc de dents) més gran i més abundant, present i resident a les nostres aigües. Es "parent" de la gran balena - o rorqual - blava (Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758)). I arriven fins a uns 20 metres d'adults. I allò més sorprenent de la notícia es que s'hagen vist tan a prop de la costa, ja que es tracta d'una espècie pelàgica (que viu mar endins).

S'alimenten de zooplacton (copèpods, eufasiacids, krill), i xicotets peixos.

A la Mediterrània el seu estat de conservació (UICN) és de vulnerable. I al món ésta en perill d'extinció. Això s'explica perquè és molt més abundant a la Mediterrania,  i especialment a la nostra (la vessant occidental), que a la resta del món.


Vista aèria d'un exemplar. Font: Viquipèdia.


Per a finalitzar, estan molt amenaçades per la contaminació acustica als oceans, accidents amb grans vaixells, i estres si el "whalewatching" no es realitza com pertoca.

Fonts, i adreces interessants i per aprendre més:






dilluns, 15 de juliol del 2013

TAURONS AL PAIS VALENCIÀ: LA PEL·LÍCULA QUE ENS VOLEN CONTAR


Pareix que a començaments del mes de juliol, una tintorera (Prionace glauca Linnaeus, 1758) es va passejar per la platja de la Patacona, a Alboraia. Esta espècie de tauró es principal (exclusiva, afegiria) d'aigües més fondes, es a dir el que es coneix com de vida pelàgica.Fins ací tot bé.
La qüestió és com s'ho pren la gent, el poble, a peu de platja i el ressò que es va fer la premsa (els nostres benvolguts mass-media). Ni més ni menys que allò pareixia la pel·lícula del Spielberg del 1975.


Dibuix d'una tintorera. Font: wikipedia


Enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/sucesos/2013/07/01/tiburon-levanta-alarma-alboraya/1390954.html
 
Res més lluny de la realitat. I allò que és pitjor encara, un fet que denota la presència d'esta espècie a les nostres aigües, que indica que el nostre mar "és encara un mar", es converteix en un succés; ni tan sols els diaris ho fiquen en una secció de natura, o mediambient, o oceans,... No, als successos (i això que no va mossegar a ningú i menys engolir-se'l). Em fa l'efecte que fa falta més educació [ambiental].

La cosa es que el "pobre" animal estava desorientat bé per malaltia o bé perque estava arribant a la seua fi (cosa que supose li duria també, al cap i a la fi la malaltia). Els de "l'Oceanogràfic" van tractar de curar-lo. Malauradament la notícia para en aquest punt. Ja no se sap més. Particularment, jo no apostaria fort per la supervivència de l'animal.

Per cert esta és una de les espècies més abundants a la nostra mediterrània, junt al solraig (Isurus oxyrinchus Rafinesque, 1810); també hi viu el gran blanc -conegut també per estos mars, com llàmia- (Carcharodon carcharias Linnaeus, 1758), però ni de lluny tan abundós com estos dos primers. Parlem es clar de espècies de taurons de grandària considerable i carnívors, i que presenten certa perillositat per a l'ésser humà. Cal dir que atacs registrats de taurons (qualsevol espècie) a l'ésser humà són escasses en un període d'un any. En canvi pesquem tones de taurons; i destacar l'acció (castig) més atroç que els infligim: els tallem les aletes i encara vius, desmembrats, els llancem a la mar. Tot per la sopa d'aleta de tauró o per la condroïtina (el cartílag) que conté. Qui es menja a qui?

A casa nostra n'hi ha d'altres pareguts com:

Més informació sobre:
  1. Solraig UICN (anglés): àrees de distribució, amenaces, població..
  2. Tintorera UICN (anglés): idem.
  3. Tauró Blanc UICN

PD: Un altre dia parlarem de taurons filtradors i carronyers. I altre dels xicotets. Increïble, no?


dimecres, 3 de juliol del 2013

LES TORTUGUES D'AIGUA (Mauremys leprosa (Schweigger, 1812) ) A LA CIUATAT D'ALACANT


Amb una agradable sorpresa rep la notícia publicada al Diari INFORMACION, el 28 de juny sobre tortugues d'aigua al barranc de les Ovelles a la ciutat d'Alacant:




    La part negativa de tot això que suposant, que amb una bona intenció per part dels tècnics de l'administració competent s'ha procedit al trasllat de les instal·lacions del centre de recuperació de fauna de la Sta. Faç. Tanmateix surgeix una qüestió: si no estan malferits, perque hi han ingressat? Estes extraccions les recomana la UICN? Per quant de temps hi romandran?Es protegira la zona de la troballa com cal? ... I així un fum de qüestions més.

    Per altre costat, cal afegir que com a membre d'una entitat conservacionista de la ciutat d'Alacant, que elaborà un estudi que remarcava els valors naturals de les llacunes de Rabassa i el seu entorn; estudi on es valorava la necessitat de protegir este espai i d'enllaçar-lo amb altres ecosistemes de l'interior, mitjançant el barranc de les Ovelles - rambla del Rambutxar com a connector ecològic. A més de donar a l'esmentat espai una protecció legal acurada, com per exemple Paratge Natural Municipal. També seria una peça clau a l'hora de crear un "cinturó verd" a la ciutat d'Alacant, aprofitant la proximitat de la zona de les Llomes del Garbinet i la connexió més estable que ofereix amb les zones muntanyoses de l'Alacantí com les Penyes Roges o el Monnegre.

    Bé ací queda per ara la cosa de les tortuguetes. Pense que es tracta d'una peça més per a tal d'aconseguir una protecció efectiva de l'esmentat barranc i de la zona de les llacunes de Rabassa i començar a crear una ciutat "verda" o "ecològica" o naturalitzada" o com es vulga dir.
     
    Més enllaços sobre les tortugues:
    1. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga_de_rierol
    2. http://www.mediterranea.org/cae/divulgac/reptiles/gleproso.htm
    3. http://www.infotortuga.com/mauremysleprosa.htm

    dilluns, 10 de juny del 2013

    ENCALLAMENT D'UN DOFÍ RATLLAT (Stenella coeruleoalba) ALS ARENALS DEL SOL (ELX)

    El 3 de juny, del present any va varar un dofí ratllat a la platja dels Arenals del Sol, en el terme municipal d'Elx.
    Es tracta d'un exemplar de dofí ratllat (Stenella coeruleoalba (Meyen1833)), molt comú a les nostres aigues.
    Quant a la seua biometria, està dins del rang normal per a femelles i/o juvenils d'esta espècie.
    Així vista la notícia pot paréixer una cosa excepcional a les nostres aigues, però no ho és. De fet es pot considerar un varament i allò més segur és, malauradament, que estiga agonitzant (en eixes dates). Molt probablement a dia de hui ja haja passat per una taula de necropsies - en essers humans són les autòpsies -. 
    Continuant amb el tema que ens ocupa, esta espècia és actualment la més comuna a les nostres aigües; més encara que el dofí comú (Delphinus delphi Gray, 1828), el més abundant no fa molt de temps. Esta espècie ara sí que és excepcional veure-la. I normalment quan es avistada acompanya a grups de ratllats. El seu declivi a les nostres aigües es un misteri. 
    L'altre aspecte a incidir quant a les espècies de dofins que viuen per les nostres aigües és que mentre els comuns i ratllats són pelàgics (viuen molt endins a la mar), el mulars (o de nas de botella, Tursips truncatus Montagu, 1821) són molts més litorals o costaners (viuen més propers a la costa), encara que poden fer incursions mar endins.


    Notícia dofí varat als Arenals del Sol (Elx)
    Article a la vikipedia




    dilluns, 28 de gener del 2013

    UN DOFÍ AMB PROBLEMES I LA INCREIBLE SOLUCIÓ QUE HI TROBA

    M'acabe de trobar un vídeo espectacular, d'un dofí mular (Tursips truncatus Montagu 1821) amb problemes (i greus) que tracta de fer-se entendre amb essers humans - bucejadors en este cas -. Es tracta segons deduïsc de les imatges d'un jove exemplar mascle que no pot nadar bé a causa d'un fil de pescar enredat i l'ham enganxat tots dos a les aletes.

    Això l'hauría privat d'una bona maniobrabilitat en el moment de la caça. I com podeu observar l'animalet comença a estar primet (però no molt). Així, crec que una barreja de fam i d'inteligencia li fan actuar com s'aprecia al video.

    I es que això és un exemple patent d'allò que s'anomena "by-catch" o pesca incidental. Sí no haguera tingut este comportament, molt probablement s'hauria mort de fam (a la llarga).

    VIDEO:

    diumenge, 27 de gener del 2013

    L'ERO QUE CAP PERSONA PARLA

    A VAERSA, l'empreseta (que si seguiu este bloc ja sabeu per on van els tirs) que s'encarrega de la cura i manteniment del medi valencià, també s'ha imposat la moda del retall - ja que com es una qüestió, la del medi, privatitzada des de fa anys...- cosa que no es aliena a ella, ja que des de fa anys es venen produint retallades en personal, rere retallada.

    Ens quedem sense personal als Espais Naturals Protegits. En alguns ja deficitàris quant a este tema. Encara que n'hi han que, malgrat la seua declaració com ENP fa prou anys, encara no tenen uns plans de gestió definitius; es troben per aixi dir-ho en la al·legalitat. Però això és un altre post.

    A més es carreguen altres llocs de treballs relacionats amb la conservació de la natura.

    En l'enllaç:
    http://www.change.org/es/peticiones/don-alberto-fabra-part-president-de-la-generalitat-valenciana-pedimos-que-se-retire-el-ere-sobre-la-empresa-p%C3%BAblica-vaersa

    Pots signar la petició a, "Don Alberto Fabra Part, President de la Generalitat Valenciana: Demanem que es retire l'ERO de l'empresa pública Vaersa."

    Ací us deixe una informació de com van a quedar les coses: