diumenge, 18 d’agost de 2013

La qüestió de les rajades al litoral valencià

Esta setmana passada la començarem amb una notícia d'allò més curiosa: la presència - inusual - de rajades en diversos punts o platges del litoral valencià; molt a prop de la vora (fins i tot als 10 - 15 m. de la vora).
Ací teniu com han tractat el tema diversos mitjans de comunicació:

Vídeo de Antena 3:

Más vídeos en Antena3

Premsa escrita:


I ara, informació més acurada:

Per començar, l'espècie no queda aclarida en cap notícia (cap medi de comunicació). Més bé donen dades contràries. En tenim tres opcions:
  1. la milana o  rajada (Myliobatis aquila (Linnaeus, 1758)). Si atenem a les explicacions d'uns dels diaris (local alacantí), que expliquen que pertanyen a la familia (una categoria de clasificació taxonòmica de la biologia) dels miliobàtids (Myliobatidae); en este cas està espècie seria la més acurada. També ès coneguda com: el bonjesús, el jutge, el milà, la monja, la tòtina o la viuda.
  2. l'escurçana (Dasyatis pastinaca (Linnaeus, 1758)). Això, segons una altra publicació que esmenta literalment en castellà: "rayas látigo" és a dir en valencià l'escurçana. Per completar, esta espècie pertany a la família dels dasiàtids (Dasyatidae). També ès coneguda com: l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina. També en castellà: "pastinaca".
  3. l'escurçana violeta (Pteroplatytrygon violacea (Bonaparte, 1832)). El mateix diari, un dia abans, cita fins i tot este nom científic - i el vernàcul en castellà - . Ressenyar que també pertany a la família dels dasiàtids. Té un sinònim (científic) que és: Dasyatis violacea (Bonaparte, 1832). No té altres noms vernàculs. En castellà es coneguda com "raya pelágica".
Com es pot apreciar la coincidència i barreja en alguns dels noms vernàculs, pot ser la inductora d'este "embolic". Realment, el nivell taxonòmic comú a les tres espècies proposades és l'immediatament superior al de família, es a dir, l'ordre. En este cas pertanyen a l'ordre miliobatiformes (Myliobatiforme). Ja que l'escurçona i l'escurçona violeta pertanyen a la família dasiatidae, que entre d'altres coses es caracteritza per que les aletes pectorals que formen el seu disc corporal estan fusionades per davant del cap (compareu les imatges de sota).

Personalment m'incline, per la morfologia del cos que s'aprecia al vídeo, per l'escurçana violeta. Principalment pels trets del disc que és molt arrodonit i la llargària de la cua que és més llarga que la d'una escurçana.






http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/96/Myliobatis_aquila_sasr%C3%A1ja.jpg
Myliobatis aquilaFont: http://kokay.hu/index.html




Dasyatis pastinaca
Dasyatis pastinaca
Font: wikipedia

Pteroplatytrygon violacea.
Font: FAO.

Aleshores el resum de l'event de les rajades quedaria de la següent manera, segons s'extrau de les diferents publicacions:

Diumenge 11.08.2013:
  • Platja de "Muchavista" (el Campello): 4 ex.
  • Platges del Saler, la Garrofera i el Perellonet (València): se n'avisten diversos exemplars, però sense cuantificació.
  • Platges de Benicàssim i Cabanes: 9 ex.

Dilluns 12.08.2013:
  • Platja de l'Almadrava (Alacant): 1 ex.
  • Platja de Sant Joan (Alacant): 2 ex.
  • Platja del Cabanyal / Platja Malva-rosa (València): 1 ex. (10:00 h)
  • Platja el Perellonet / el Recatí (València): 1 ex. (13:00 h)
  • Platja dels Terrers (Benicàssim): 1 ex
Altres observacions:
  1. En les dues últimes setmanes ja es notava la seua presència.
  2. L'ultima setmana es van agafar 4 exemplars de les platges de València amb signes de malaltia. Es duen a l'Oceanogràfic. 3 ja s'han recuperat i estan alliberats mar endins. Tots 3 eren femelles amb signes d'acabar de parir. L'exemplar que resta, també femella, encara està a l'Oceanogràfic a l'espera de parir.
  3. A l'illa de la Llosa, a Benidorm s'estan observant tot l'estiu.
  4. Al mes de juny, a la platja de Sant Joan (Alacant) apareix varat 1 ex., que es retornat a l'aigua; finalment vara i mor a la platja annexa de "Muchavista" (el Campello).

Quant al fenomen en sí; les causes que es proposen sobre la temperatura de l'aigua i la superpoblació per la falta de depredadors naturals, doncs intenta ser una hipòtesi molt correcta. Ara caldria investigar.

Per a una argumentació científica més valida, caldria estudiar les dades de la temperatura del mar, o en quina proporció les depreden, per exemple calderons o dofins; si està relacionada amb el canvi d'estratègia alimentaria dels dofins mulars, cada volta més associats a les granges marines; el paper d'altres grans depredadors oceànics com els taurons que viuen i/o visiten les nostres aigües: tintorera, solraig, tauró blanc, etc. O també la veritable disminució dels efectius poblacionals a la mediterrània de totes estes espècies de grans depredadors oceànics pels diversos motius que tots coneixem (o hauríem de conèixer): contaminació - orgànica, química, física, acústica, ... -, sobreexplotació pesquera, pesca accidental, canvi climàtic, etc.

També tot podria quedar en un fet episòdic, puntual; una superpoblació puntual. Per condicions que només s'han donat enguany.

L'equilibri dels ecosistemes, i de les dinàmiques poblacionals, depenen de molts factors i cal saber si només ha sigut un fet excepcional propi de la dinàmica de l'espècie, o bé és un reflex d'un desequilibri cada vegada més greu, en els nostres ecosistemes marins. El temps dirà. Caldrà estar atents - com apunta el treballador de l'Oceanogràfic - als pròxims anys, i com funciona el cicle biològic de, si més no esta espècie.

Una altra possibilitat pot ser que hagen estat implicades les dues espècies de dasiàtids (causa també probable d'este embolic taxonòmic), ja que tenen ecologies reproductives molt similars. Però una gran diferència és que l'escurçana violeta és de vida pelàgica (despesa gran part de la seua vida nadant en la columna d'aigua) i en canvi l'escurçana és de vida bentònica (està molt lligada al substrat, sobretot l'arenós).

Un últim apunt. En diferents publicacions, com per exemple la Viquipèdia diuen que l'escurçana violeta, al mediterrani pare les seues cries a l'estiu, abans d'anar a aigües més càlides. També citen que les femelles viuen a menys profunditat que els mascles. També que els agraden molt més les aigües càlides mínim 19ºC; per sota dels 15ºC, moren. També s'apunta que per exemple les escurçanes viuen desde els 200 m de profunditat, fins a prop de la vora.

Una última reflexió: estarà relacionada amb este fenomen, la presència de les tintoreres a les plages d'Alboraia al juliol?




Molt recomanables els articles en àngles de la vikipèdia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Pelagic_stingray
http://en.wikipedia.org/wiki/Dasyatis_pastinaca

Altres fonts:
  1. Corbera J., Sabatés A., García-Rubies, A.: 2000; Peces de mar de la península Ibérica. Ed. Planeta. 3ª Edición.
  2. http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/161731/0
  3. http://fishbase.org/Summary/speciesSummary.php?ID=2576&genusname=Pteroplatytrygon&speciesname=violacea&lang=English
  4. http://www.flmnh.ufl.edu/fish/Gallery/Descript/PelagicStingray/PelagicStingray.html
  5. http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/161453/0
  6. http://www.aquariumbcn.com/AQUARIUM/exhi_planetaaqua.php?id=cw42f2049130f06&id2=cw42f204f1eced6&wlang=ca
  7. http://www.elasmo-research.org/education/shark_profiles/batoids.htm
  8. http://fishbase.org/Summary/speciesSummary.php?ID=2060&genusname=Dasyatis&speciesname=pastinaca&lang=English