El enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2013/07/18/avistan-grupo-ballenas-frente-costa/1397073.html
Bé com el cas dels taurons ho estan venent com una cosa excepcional, però la realitat es una altra ben diferent. A esta vora de la Mediterrània molt poca gent esta treballant amb cetacis. I els grups que ho fan depenen en bon grau de citacions de particulars (com esta que tractem ara). Això contrasta amb la major involucració existent per exemple a l'estret de Gibraltar. A més s'està treballant principalment amb espècies més costaneres i últimament molt associades a les granges marines: parle evidentment del dofí mular (Tursips truncatus).
Per la seua seqüència de immersió; que deixa al nostre abast la seua morfologia externa dorsal, sobretot el detall de la xicoteta aleta dorsal i l'enormitat del seu cos - que pareix com una gegantina serp de mar; ara s'entenen molts dels dibuixos dels monstres marins que es van fer a, principalment, l'Edat Mitjana - i més important, com caràcter distintiu: el seu esbufec; es pot deduir perfectament que es tracta d'un grup de rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Estos animals són per norma general solitaris i si van en grup, normalment es tracta de un grupet xicotet de femelles amb les seues cries que encara no han sigut deslletades. Este és el cas que ara toca, un parell de mares amb els seus "nadons".
 |
| Comparació de grandària relativa. Autor: Chris huh. Font: Viquipèdia. |
Es tracta del misticet (balena amb barbes, en lloc de dents) més gran i més abundant, present i resident a les nostres aigües. Es "parent" de la gran balena - o rorqual - blava (Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758)). I arriven fins a uns 20 metres d'adults. I allò més sorprenent de la notícia es que s'hagen vist tan a prop de la costa, ja que es tracta d'una espècie pelàgica (que viu mar endins).
S'alimenten de zooplacton (copèpods, eufasiacids, krill), i xicotets peixos.
A la Mediterrània el seu estat de conservació (UICN) és de vulnerable. I al món ésta en perill d'extinció. Això s'explica perquè és molt més abundant a la Mediterrania, i especialment a la nostra (la vessant occidental), que a la resta del món.
 |
| Vista aèria d'un exemplar. Font: Viquipèdia. |
Per a finalitzar, estan molt amenaçades per la contaminació acustica als oceans, accidents amb grans vaixells, i estres si el "whalewatching" no es realitza com pertoca.
Fonts, i adreces interessants i per aprendre més:
- UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).
- Associació CETACEA: web molt interessant sobre els cetacis a la Mediterrànea.
- UICN:Marine mammals and sea turtles of the Mediterranean and Black Seas.
Real Decreto 1727/2007, de 21 de diciembre, por el que se establecen medidas de protección de los cetáceos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada