diumenge, 2 d’agost de 2015

L'extrany cas de la tortuga que va posar ous a la platja de La Mata, a Torrevella.

A final de setmana ens hem quedat - de nou - sorpresos per la visita de una femella de tortuga babaua (Caretta caretta L.) a les nostres costes per tal de fer allò que li indica el seu instint de conservació de l'espècie; desovar. I enguany concretament ha sigut a la platja de La Mata a Torrevella.
Ja l'any passat hi ens va visitar una altra, a la platja de Sant Joan.

Hi ha un parell de coses certes quant a les tortugues marines en general. Una és que les femelles tornen a posar els ous al lloc on nasqueren. Una altra és que assoleixen la maduresa sexual a prop dels 17-30 anys.

Està clar que tornen a casa - si més no així ho crec-.

Un parell de preguntes per tal de pensar:
Com eren les nostres platges fa uns 30-50 anys (per posar un període més ample, perquè clar, no sabem ben bé l'edat d'estos animals que n'hi han post)? Quantes postes s'hauran perdut per l'ús turístic intensiu de les nostres platges -ombrelles, camions de netetja de l'arena de la platja, etc. -? Quantes platges verges hi resten?

Un dels texts diu:
«el primer hallazgo recogido científicamente en el litoral mediterráneo fue en 2001 en Almería, y desde entonces se han documentado siete u ocho casos».

Les qüestions que m'envaeixen el cap són les següents: Quin es l'esforç científic per tal d'estudiar este fenomen? Hi ha cap universitat o institució que ho estiga estudiant amb un esforç de mostreig constant? Estes 7 o 8 troballes "científiques" es produeixen dins del marc d'un autèntic projecte d'investigació científica o són més per casualitats, com és el cas actual?

Vaig més enllà; quantes postes durant tot este temps hem destrossat al posar l'ombrella, o quan ha passat el camió / tractor que netetja l'arena? Potser que la seua amenaça, durant tot este temps, no només haja sigut la pesca accidental, fantasma, i els plàstics. També la perduda d'hàbitat, a les nostres costes, hauria tingut més importància que no hem valorat (o no l'hem volguda valorar, arran del nostre model turístic i de desenvolupament econòmic). No de bades al nostre territori esta catalogada com a VULNERABLE.


Cal replantejar-s'ho tot...

Enllaços a la notícia:
Cal destacar el paisatge i/o el tipus de platja on ha anat. La platja es troba just al costat del Parc Natural de la Mata, en una zona que fita amb les característiques antigues de tota la platja: el cordo dunar de darrere de la platja. Presumiblement, ha tornat al lloc que va veure quan nasqué, fa pot ser com a mínim 30 anys.
I clar fa 30 anys encara la zona no estava tan urbunitzada com ara. O pot ser té 50 anys, i llavors, la platja d'aleshores era totalment verge

diumenge, 14 de juny de 2015

Balenes i taurons al canal d'Eivissa.

I un altre any més, en una data pareguda, tornen a apareixer els rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Fa molts anys els especialistes deien que les costes del migjorn valencià eran zones mortes quant a la presència de cetacis. Ara, diuen que més sovint s'acosten més al litoral.




En canvi, molts d'ací hem pensat que hi havia una mancança d'estudis i per això no s'en tenien dades. Que el canal d'eivissa era una "autopista" de balenes. A mesura que es fan esforços per conèixer-los s'obtenen resultats. I es demostra allò que es pensava fa ja 20 anys, i que només servia per a calificar-nos com a bojos.

  1. Notícia al Diario INFORMACIÓN.
  2. Notícia a La Marina Plaza (recomanat, pel seu contingut en fotos del fet).


Més info: CRAM - Rorquals comuns.



També s'han deixat veure dofins a la bocana del port de Dènia: notícia Marina Plaza. Malauradament no encerte a identificar quina espècie pertanyen els exemplars de la foto. però per la proximitat al port molt possiblement es tracte de dofins mulars, encara que no es poden descartar que siguen dofins comuns, ja que tenen un dibuix sospitós darrere l'aleta dorsal.




Per altra banda també cal esmentar que a prop d'eixa zona, en eixos mateixos fons un parell de vaixells pesquers del port de Dènia, han capturat en díes diferents un parell de peixos xovatos (Hexanchus griseus  Bonaterre 1788), un cada vaixell. El 29 de maig s'informava que el vaixell d'arrosegament "Mondúver" en pescava un exemplar. El 9 de juny era el "Mediterraneum" que n'agafava un altre.


Els pesquers al·leguen que els han trobat a relativa poca profunditat - per l'ecoloogia d'esta espècie - . Pero també caldria plantejar-se la possibilitat que estiguen faenant a més profunditat que de costum, ja que corren remors per la comarca que no hi ha pesca, vaja que no es pesca res de res. Ací ho deixe ja que ara per ara són pures especulacions.

Més info: CRAM - peix xovato

Notícies relacionades:

  1. Notícia INFORMACIÓN 09.06.2015
  2. Notícia LEVANTE 29.05.2015


divendres, 26 de setembre de 2014

Cumulonimbus i el seu rastre als radars

El passat dimarts, 23 de setembre es produïren un parell de tempestes més o menys intenses, una al migdia a la Marina Alta i una altra de vesprada a l'interior de l'Alacantí i Marina Baixa.
D'ambdues en prengué constància (fotogràfica i del radar de l'AEMET) i ací us mostre els resultats:


Fotos del cumulonimbus que deixà pluges a part del nord de la comarca de la Marina Alta. Presa des de Calp, en diferents moments evolutius.

I ací la seua situació al radar (Múrcia):

Rastre de l'activitat del cumulonimbus al radar de la AEMET. Típica taca el·lipsoïdal de tempesta; amb un nucli amb les pluges més intenses (groc) i la disminució progressiva de la intensitat de la pluja (verds i blaus)

Ja de vesprada a la Canyada del Fenollar (Alacant) vaig veure-ne un altre que afectava a l'interior, entre les comarques de l'Alacantí - Marina Baixa:


El seu rastre al radar:


Es pot apreciar un nucli amb precipitació més intensa de color groc, però en este cas molt més xicotet.