Apareix una segona tintorera en aigües d'Alboraia
Alguna cosa extranya pot passar en el litoral d'Alboraia. Això, o hi ha una epizootia en tintoreres, o només és una coincidència. A més continuem amb la política de la por.
PD: quan esmente "cosa extranya " em referesc a events problemàtics, contaminants per a l'ambient marí; no a coses més pròpies de 4º milenio.
PD2: Supose que de la 1a tintorera, ja morta, n'hauran fet la necropsia. Però clar això es suposar. I si s'ha fet crec que pels mitjans de comunicació no ens enterarem [de les causes del seu varament i mort].
dimarts, 30 de juliol del 2013
Sacrifiquen la tintorera vista a les platges d'Alboraia
Sacrifiquen la tintorera vista a les platges d'Alboraia
Com ens suposaven l'animal s'estava morint.
Estos comportaments d'apropar-se a la vora, insistenment indiquen feblesa, ja que no poden enfrontar-se a les condicions de corrrents que es poden trobar a la mar oberta.
Una coseta, només. D'això només s'ha fet ressó C9, així que, malauradament, esta tintorera pasará a la posteritat com el tauró que atemorí als banyistes d'Alboraia el juliol del 2013.
Com ens suposaven l'animal s'estava morint.
Estos comportaments d'apropar-se a la vora, insistenment indiquen feblesa, ja que no poden enfrontar-se a les condicions de corrrents que es poden trobar a la mar oberta.
Una coseta, només. D'això només s'ha fet ressó C9, així que, malauradament, esta tintorera pasará a la posteritat com el tauró que atemorí als banyistes d'Alboraia el juliol del 2013.
dimarts, 23 de juliol del 2013
Dues balenes geperudes "casi" es mengen a un parell de bussejadors
Com es tracta d'un tema relacionat amb uns dels grups animals que més admire, pense que es oportú mostrar-vos el vídeo en el meu blog.
Es tracta de dues balenes geperudes o iubartes (Megaptera novaeangliae Borowski, 1781) i supose que per la grandària del cap (quan mireu el vídeo, us fixeu) un es una mare i l'altra la seua cria en fase d'aprenentatge.
Estos animals saben perfectament que estan eixes dues persones pel mig, i es nota quan ixen a la superfície a engolir-se part del banc de peixos. A més a l'inici de la gravació es veuen com s'acosten... i el del vaixell es riu.
Al cap i a la fi, resulta molt divertit; els bussejadors es descollonen, malgrat això també ixen corrents - supose que cagats de la por - .
Fruïu-lo.
Es tracta de dues balenes geperudes o iubartes (Megaptera novaeangliae Borowski, 1781) i supose que per la grandària del cap (quan mireu el vídeo, us fixeu) un es una mare i l'altra la seua cria en fase d'aprenentatge.
Estos animals saben perfectament que estan eixes dues persones pel mig, i es nota quan ixen a la superfície a engolir-se part del banc de peixos. A més a l'inici de la gravació es veuen com s'acosten... i el del vaixell es riu.
Al cap i a la fi, resulta molt divertit; els bussejadors es descollonen, malgrat això també ixen corrents - supose que cagats de la por - .
Fruïu-lo.
dissabte, 20 de juliol del 2013
A LES NOSTRES COSTES TAMBÉ HI HAN BALENES (I DE LES GRANS!!!)
El diari INFORMACION publíca a la seua web (19.07.2013) un vídeo de belenes (Rorquals comuns) a la costa d'Altea (Marina Baixa), a prop de 15 milles nautiques. Vídeo:
El enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2013/07/18/avistan-grupo-ballenas-frente-costa/1397073.html
Bé com el cas dels taurons ho estan venent com una cosa excepcional, però la realitat es una altra ben diferent. A esta vora de la Mediterrània molt poca gent esta treballant amb cetacis. I els grups que ho fan depenen en bon grau de citacions de particulars (com esta que tractem ara). Això contrasta amb la major involucració existent per exemple a l'estret de Gibraltar. A més s'està treballant principalment amb espècies més costaneres i últimament molt associades a les granges marines: parle evidentment del dofí mular (Tursips truncatus).
Per la seua seqüència de immersió; que deixa al nostre abast la seua morfologia externa dorsal, sobretot el detall de la xicoteta aleta dorsal i l'enormitat del seu cos - que pareix com una gegantina serp de mar; ara s'entenen molts dels dibuixos dels monstres marins que es van fer a, principalment, l'Edat Mitjana - i més important, com caràcter distintiu: el seu esbufec; es pot deduir perfectament que es tracta d'un grup de rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Estos animals són per norma general solitaris i si van en grup, normalment es tracta de un grupet xicotet de femelles amb les seues cries que encara no han sigut deslletades. Este és el cas que ara toca, un parell de mares amb els seus "nadons".
Es tracta del misticet (balena amb barbes, en lloc de dents) més gran i més abundant, present i resident a les nostres aigües. Es "parent" de la gran balena - o rorqual - blava (Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758)). I arriven fins a uns 20 metres d'adults. I allò més sorprenent de la notícia es que s'hagen vist tan a prop de la costa, ja que es tracta d'una espècie pelàgica (que viu mar endins).
S'alimenten de zooplacton (copèpods, eufasiacids, krill), i xicotets peixos.
A la Mediterrània el seu estat de conservació (UICN) és de vulnerable. I al món ésta en perill d'extinció. Això s'explica perquè és molt més abundant a la Mediterrania, i especialment a la nostra (la vessant occidental), que a la resta del món.
Per a finalitzar, estan molt amenaçades per la contaminació acustica als oceans, accidents amb grans vaixells, i estres si el "whalewatching" no es realitza com pertoca.
Fonts, i adreces interessants i per aprendre més:
El enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2013/07/18/avistan-grupo-ballenas-frente-costa/1397073.html
Bé com el cas dels taurons ho estan venent com una cosa excepcional, però la realitat es una altra ben diferent. A esta vora de la Mediterrània molt poca gent esta treballant amb cetacis. I els grups que ho fan depenen en bon grau de citacions de particulars (com esta que tractem ara). Això contrasta amb la major involucració existent per exemple a l'estret de Gibraltar. A més s'està treballant principalment amb espècies més costaneres i últimament molt associades a les granges marines: parle evidentment del dofí mular (Tursips truncatus).
Per la seua seqüència de immersió; que deixa al nostre abast la seua morfologia externa dorsal, sobretot el detall de la xicoteta aleta dorsal i l'enormitat del seu cos - que pareix com una gegantina serp de mar; ara s'entenen molts dels dibuixos dels monstres marins que es van fer a, principalment, l'Edat Mitjana - i més important, com caràcter distintiu: el seu esbufec; es pot deduir perfectament que es tracta d'un grup de rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Estos animals són per norma general solitaris i si van en grup, normalment es tracta de un grupet xicotet de femelles amb les seues cries que encara no han sigut deslletades. Este és el cas que ara toca, un parell de mares amb els seus "nadons".
 |
| Comparació de grandària relativa. Autor: Chris huh. Font: Viquipèdia. |
Es tracta del misticet (balena amb barbes, en lloc de dents) més gran i més abundant, present i resident a les nostres aigües. Es "parent" de la gran balena - o rorqual - blava (Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758)). I arriven fins a uns 20 metres d'adults. I allò més sorprenent de la notícia es que s'hagen vist tan a prop de la costa, ja que es tracta d'una espècie pelàgica (que viu mar endins).
S'alimenten de zooplacton (copèpods, eufasiacids, krill), i xicotets peixos.
A la Mediterrània el seu estat de conservació (UICN) és de vulnerable. I al món ésta en perill d'extinció. Això s'explica perquè és molt més abundant a la Mediterrania, i especialment a la nostra (la vessant occidental), que a la resta del món.
 |
| Vista aèria d'un exemplar. Font: Viquipèdia. |
Per a finalitzar, estan molt amenaçades per la contaminació acustica als oceans, accidents amb grans vaixells, i estres si el "whalewatching" no es realitza com pertoca.
Fonts, i adreces interessants i per aprendre més:
- UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).
- Associació CETACEA: web molt interessant sobre els cetacis a la Mediterrànea.
- UICN:Marine mammals and sea turtles of the Mediterranean and Black Seas.
Real Decreto 1727/2007, de 21 de diciembre, por el que se establecen medidas de protección de los cetáceos.
dilluns, 15 de juliol del 2013
TAURONS AL PAIS VALENCIÀ: LA PEL·LÍCULA QUE ENS VOLEN CONTAR
Pareix que a començaments del mes de juliol, una tintorera (Prionace glauca Linnaeus, 1758) es va passejar per la platja de la Patacona, a Alboraia. Esta espècie de tauró es principal (exclusiva, afegiria) d'aigües més fondes, es a dir el que es coneix com de vida pelàgica.Fins ací tot bé.
La qüestió és com s'ho pren la gent, el poble, a peu de platja i el ressò que es va fer la premsa (els nostres benvolguts mass-media). Ni més ni menys que allò pareixia la pel·lícula del Spielberg del 1975.
 |
| Dibuix d'una tintorera. Font: wikipedia |
Enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/sucesos/2013/07/01/tiburon-levanta-alarma-alboraya/1390954.html
Res més lluny de la realitat. I allò que és pitjor encara, un fet que denota la presència d'esta espècie a les nostres aigües, que indica que el nostre mar "és encara un mar", es converteix en un succés; ni tan sols els diaris ho fiquen en una secció de natura, o mediambient, o oceans,... No, als successos (i això que no va mossegar a ningú i menys engolir-se'l). Em fa l'efecte que fa falta més educació [ambiental].
La cosa es que el "pobre" animal estava desorientat bé per malaltia o bé perque estava arribant a la seua fi (cosa que supose li duria també, al cap i a la fi la malaltia). Els de "l'Oceanogràfic" van tractar de curar-lo. Malauradament la notícia para en aquest punt. Ja no se sap més. Particularment, jo no apostaria fort per la supervivència de l'animal.
Per cert esta és una de les espècies més abundants a la nostra mediterrània, junt al solraig (Isurus oxyrinchus Rafinesque, 1810); també hi viu el gran blanc -conegut també per estos mars, com llàmia- (Carcharodon carcharias Linnaeus, 1758), però ni de lluny tan abundós com estos dos primers. Parlem es clar de espècies de taurons de grandària considerable i carnívors, i que presenten certa perillositat per a l'ésser humà. Cal dir que atacs registrats de taurons (qualsevol espècie) a l'ésser humà són escasses en un període d'un any. En canvi pesquem tones de taurons; i destacar l'acció (castig) més atroç que els infligim: els tallem les aletes i encara vius, desmembrats, els llancem a la mar. Tot per la sopa d'aleta de tauró o per la condroïtina (el cartílag) que conté. Qui es menja a qui?
A casa nostra n'hi ha d'altres pareguts com:
- Solraig d'arena o clapejat (Carcharias taurus)
- Peix guilla o rabosa (Alopias vulpinus)
- Tauró gris (Carcharhinus plumbeus)
- Marraix (Lamna nasus); en castellà: cailón, Us sona? ben adobat i fregit està molt bó.
- Peix martell (Sphyrna zygaena)
Més informació sobre:
- Solraig UICN (anglés): àrees de distribució, amenaces, població..
- Tintorera UICN (anglés): idem.
- Tauró Blanc UICN
PD: Un altre dia parlarem de taurons filtradors i carronyers. I altre dels xicotets. Increïble, no?
dimecres, 3 de juliol del 2013
LES TORTUGUES D'AIGUA (Mauremys leprosa (Schweigger, 1812) ) A LA CIUATAT D'ALACANT
Amb una agradable sorpresa rep la notícia publicada al Diari INFORMACION, el 28 de juny sobre tortugues d'aigua al barranc de les Ovelles a la ciutat d'Alacant:
La part negativa de tot això que suposant, que amb una bona intenció per part dels tècnics de l'administració competent s'ha procedit al trasllat de les instal·lacions del centre de recuperació de fauna de la Sta. Faç. Tanmateix surgeix una qüestió: si no estan malferits, perque hi han ingressat? Estes extraccions les recomana la UICN? Per quant de temps hi romandran?Es protegira la zona de la troballa com cal? ... I així un fum de qüestions més.
Per altre costat, cal afegir que com a membre d'una entitat conservacionista de la ciutat d'Alacant, que elaborà un estudi que remarcava els valors naturals de les llacunes de Rabassa i el seu entorn; estudi on es valorava la necessitat de protegir este espai i d'enllaçar-lo amb altres ecosistemes de l'interior, mitjançant el barranc de les Ovelles - rambla del Rambutxar com a connector ecològic. A més de donar a l'esmentat espai una protecció legal acurada, com per exemple Paratge Natural Municipal. També seria una peça clau a l'hora de crear un "cinturó verd" a la ciutat d'Alacant, aprofitant la proximitat de la zona de les Llomes del Garbinet i la connexió més estable que ofereix amb les zones muntanyoses de l'Alacantí com les Penyes Roges o el Monnegre.
Bé ací queda per ara la cosa de les tortuguetes. Pense que es tracta d'una peça més per a tal d'aconseguir una protecció efectiva de l'esmentat barranc i de la zona de les llacunes de Rabassa i començar a crear una ciutat "verda" o "ecològica" o naturalitzada" o com es vulga dir.
Més enllaços sobre les tortugues:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)