dilluns, 15 de juliol del 2013

TAURONS AL PAIS VALENCIÀ: LA PEL·LÍCULA QUE ENS VOLEN CONTAR


Pareix que a començaments del mes de juliol, una tintorera (Prionace glauca Linnaeus, 1758) es va passejar per la platja de la Patacona, a Alboraia. Esta espècie de tauró es principal (exclusiva, afegiria) d'aigües més fondes, es a dir el que es coneix com de vida pelàgica.Fins ací tot bé.
La qüestió és com s'ho pren la gent, el poble, a peu de platja i el ressò que es va fer la premsa (els nostres benvolguts mass-media). Ni més ni menys que allò pareixia la pel·lícula del Spielberg del 1975.


Dibuix d'una tintorera. Font: wikipedia


Enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/sucesos/2013/07/01/tiburon-levanta-alarma-alboraya/1390954.html
 
Res més lluny de la realitat. I allò que és pitjor encara, un fet que denota la presència d'esta espècie a les nostres aigües, que indica que el nostre mar "és encara un mar", es converteix en un succés; ni tan sols els diaris ho fiquen en una secció de natura, o mediambient, o oceans,... No, als successos (i això que no va mossegar a ningú i menys engolir-se'l). Em fa l'efecte que fa falta més educació [ambiental].

La cosa es que el "pobre" animal estava desorientat bé per malaltia o bé perque estava arribant a la seua fi (cosa que supose li duria també, al cap i a la fi la malaltia). Els de "l'Oceanogràfic" van tractar de curar-lo. Malauradament la notícia para en aquest punt. Ja no se sap més. Particularment, jo no apostaria fort per la supervivència de l'animal.

Per cert esta és una de les espècies més abundants a la nostra mediterrània, junt al solraig (Isurus oxyrinchus Rafinesque, 1810); també hi viu el gran blanc -conegut també per estos mars, com llàmia- (Carcharodon carcharias Linnaeus, 1758), però ni de lluny tan abundós com estos dos primers. Parlem es clar de espècies de taurons de grandària considerable i carnívors, i que presenten certa perillositat per a l'ésser humà. Cal dir que atacs registrats de taurons (qualsevol espècie) a l'ésser humà són escasses en un període d'un any. En canvi pesquem tones de taurons; i destacar l'acció (castig) més atroç que els infligim: els tallem les aletes i encara vius, desmembrats, els llancem a la mar. Tot per la sopa d'aleta de tauró o per la condroïtina (el cartílag) que conté. Qui es menja a qui?

A casa nostra n'hi ha d'altres pareguts com:

Més informació sobre:
  1. Solraig UICN (anglés): àrees de distribució, amenaces, població..
  2. Tintorera UICN (anglés): idem.
  3. Tauró Blanc UICN

PD: Un altre dia parlarem de taurons filtradors i carronyers. I altre dels xicotets. Increïble, no?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada