En este post us convide a participar en l'activitat que es proposa per tal de reivindicar i conèixer els valors d'este entorn. Mitjançant els comentaris d'este post podem fer una quedada per tal d'anar-hi. Ací teniu més informació:
divendres, 16 de març del 2012
dilluns, 12 de març del 2012
UN EFECTE MÉS DE L'ESTRANYA POLÍTICA AMBIENTAL AUTONÒMICA
Malauradament la nostra administració no te uns criteris clars sobre la protecció del medi; només així s'explica com posen problemes a determinats projectes de millora, basant-se en la més absoluta ortodòxia científica, o bé donen el vist i plau a projectes com el que ara s'analitza:
Ací us adjunte una nota de premsa dels AHSA, sobre una actuació en una estructura tradicional i històrica, amb interès conservacionista i que travessa un espai natural protegit. També hi deixe documents i imatges.
Ací us adjunte una nota de premsa dels AHSA, sobre una actuació en una estructura tradicional i històrica, amb interès conservacionista i que travessa un espai natural protegit. També hi deixe documents i imatges.
________________________________________________
LOS RECORTES NO AFECTAN
A LA DESTRUCCIÓN DE LAS ZONAS HÚMEDAS
INICIAN LA CEMENTACIÓN DEL AZARBE DE ENMEDIO
El Azarbe de Enmedio es un azarbe de riego y de avenamiento que atraviesa parte de los términos municipales de Dolores y San Fulgencio, que vierte sus aguas en la desembocadura del río Segura. Se trata de uno de los azarbes principales que cruzan la parte mas baja de la huerta tradicional asociada al bajo Segura, que todavía mantenía sus orillas sin cementar y que en algunos tramos de éste sirve de refugio a los últimos ejemplares de Olmo común Ulmus minor en nuestra comarca. Estos árboles, antiguamente abundantes en toda la geografía peninsular, prácticamente han desaparecido debido a una enfermedad denominada grafiosis. El pasado año la Consellería de Agricultura aprobó la concesión de una ayuda al Sindicato de Regantes de Dolores para la cementación de este azarbe tradicional, que es propiedad de esta entidad. Posteriormente, AHSA presentó un escrito ante la Consellería de Medio Ambiente para instar a esta administración a no conceder la preceptiva autorización para estos trabajos, ya que parte del trazado de este azarbe cruza dos zonas húmedas incluidas en el Catalogo de Zonas Húmedas de la Comunidad Valenciana: la Desembocadura del río Segura y El Hondo de Amorós.
Al parecer la Consellería de Medio Ambiente ha obviado la protección de este histórico azarbe y ha permitido una actuación que está provocando la destrucción de sus orillas y de su vegetación natural, con el consiguiente impacto sobre un gran número de especies ornitológicas que habitan en sus orillas y cauces y la destrucción de la vegetación de ribera, creando un obstáculo infranqueable para la fauna terrestre.
Es indignante que se inviertan 2.000.000 € en cementar los azarbes por el efecto contraproducente sobre los cultivos a los que supuestamente se quiere beneficiar, ya que merma de forma importante la capacidad de drenaje de estos cursos de agua, con lo que durante episodios de lluvias intensas, recurrentes en nuestras comarcas, pueden presentarse inundaciones persistentes con los consiguientes daños tanto en cultivos como otros bienes. Más aún si tenemos en cuenta el elevado déficit que arrastra la administración autonómica y que está justificando graves recortes en educación y sanidad.
Por otra parte, recordar que el puente del camino viejo de Elche a San Fulgencio, construido en el siglo XVIII y declarado por la Consellería de Cultura como Bien de Interés Cultural, que salvaba el paso del azarbe de Enmedio, también corre peligro de desaparecer por estas obras, tal y como ya ocurrió hace unos años con el puente del azarbe del Acierto durante las obras de cementación de ese azarbe.
 |
| Sense cimentar |
 |
| Cimentació |
Documents:
dilluns, 5 de març del 2012
Ara que torna a ser notícia el pla Rabassa...
Este dissabte va ser notícia - si més no així ho crec jo - que la CHJ, emetia un informe negatiu a la implantació de l'IKEA, als terrenys del pla Rabassa, perquè s'hi afecten unes tuberies principals d'abastiment d'aigua potable. Això ho han aprofitat diversos grups polítics i entitats ciutadanes per atacar de ple este maleit pla.
Però a l'ombra també hem estat treballant més gent per tal de donar a conèixer la zona, revaloritzar-la i de protegir-la com cal, no només com a possible interès polític, sinó perquè som uns quants que pensem en qüestions com la restauració ambiental i/o paisatgística, i la consegüent declaració de les llacunes i el seu entorn com a paratge natural protegit, amb els corresponents plans de restauració i protecció. En definitiva de tindre una altra política ambiental, de fet tenir una veritable política ambiental a la ciutat d'Alacant.
Per tot això i perquè ja fa temps que volia tractar el tema, he començat esta entrada, relacionada a diversa documentació elaborada en referència a les llacunes i el seu entorn.
En el aspecte de protegir-les i de donar-les a conèixer existeixen un parell de treballs; un d'ells és l'informe que va presentar com al·legació al pla Rabassa inicial, el Grup STENELLA; document l'elaboració del qual vaig a participar. També existeix un document molt treballat de l'agrupació ALACANT VIU, que en serveix com a complement. Us convide a consultar-los.
ENLLAÇOS:
Però a l'ombra també hem estat treballant més gent per tal de donar a conèixer la zona, revaloritzar-la i de protegir-la com cal, no només com a possible interès polític, sinó perquè som uns quants que pensem en qüestions com la restauració ambiental i/o paisatgística, i la consegüent declaració de les llacunes i el seu entorn com a paratge natural protegit, amb els corresponents plans de restauració i protecció. En definitiva de tindre una altra política ambiental, de fet tenir una veritable política ambiental a la ciutat d'Alacant.
Per tot això i perquè ja fa temps que volia tractar el tema, he començat esta entrada, relacionada a diversa documentació elaborada en referència a les llacunes i el seu entorn.
En el aspecte de protegir-les i de donar-les a conèixer existeixen un parell de treballs; un d'ells és l'informe que va presentar com al·legació al pla Rabassa inicial, el Grup STENELLA; document l'elaboració del qual vaig a participar. També existeix un document molt treballat de l'agrupació ALACANT VIU, que en serveix com a complement. Us convide a consultar-los.
ENLLAÇOS:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)