Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rorqual comú. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rorqual comú. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de juny del 2015

Balenes i taurons al canal d'Eivissa.

I un altre any més, en una data pareguda, tornen a apareixer els rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Fa molts anys els especialistes deien que les costes del migjorn valencià eran zones mortes quant a la presència de cetacis. Ara, diuen que més sovint s'acosten més al litoral.




En canvi, molts d'ací hem pensat que hi havia una mancança d'estudis i per això no s'en tenien dades. Que el canal d'eivissa era una "autopista" de balenes. A mesura que es fan esforços per conèixer-los s'obtenen resultats. I es demostra allò que es pensava fa ja 20 anys, i que només servia per a calificar-nos com a bojos.

  1. Notícia al Diario INFORMACIÓN.
  2. Notícia a La Marina Plaza (recomanat, pel seu contingut en fotos del fet).


Més info: CRAM - Rorquals comuns.



També s'han deixat veure dofins a la bocana del port de Dènia: notícia Marina Plaza. Malauradament no encerte a identificar quina espècie pertanyen els exemplars de la foto. però per la proximitat al port molt possiblement es tracte de dofins mulars, encara que no es poden descartar que siguen dofins comuns, ja que tenen un dibuix sospitós darrere l'aleta dorsal.




Per altra banda també cal esmentar que a prop d'eixa zona, en eixos mateixos fons un parell de vaixells pesquers del port de Dènia, han capturat en díes diferents un parell de peixos xovatos (Hexanchus griseus  Bonaterre 1788), un cada vaixell. El 29 de maig s'informava que el vaixell d'arrosegament "Mondúver" en pescava un exemplar. El 9 de juny era el "Mediterraneum" que n'agafava un altre.


Els pesquers al·leguen que els han trobat a relativa poca profunditat - per l'ecoloogia d'esta espècie - . Pero també caldria plantejar-se la possibilitat que estiguen faenant a més profunditat que de costum, ja que corren remors per la comarca que no hi ha pesca, vaja que no es pesca res de res. Ací ho deixe ja que ara per ara són pures especulacions.

Més info: CRAM - peix xovato

Notícies relacionades:

  1. Notícia INFORMACIÓN 09.06.2015
  2. Notícia LEVANTE 29.05.2015


divendres, 2 d’agost del 2013

L'ESTIU DE LES BALENES

Dos rorquals comuns en menys d'un mes.
Això pareix l'estiu de les balenes!!!!!
L'enllaç a les notícies (Diario INFORMACIÓN):

 

Avistan una ballena rorcual en aguas de Xàbia 01.08.2013

Avistan otra ballena en el Cap de Sant Antoni02.08.2013


De totes maneres això no és nou. Al 2011 hi va haver un avistament massiu; 11 individus!!!! D'això s'en va fer ressó C9:

dissabte, 20 de juliol del 2013

A LES NOSTRES COSTES TAMBÉ HI HAN BALENES (I DE LES GRANS!!!)

El diari INFORMACION publíca a la seua web (19.07.2013) un vídeo de belenes (Rorquals comuns) a la costa d'Altea (Marina Baixa), a prop de 15 milles nautiques. Vídeo:



El enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2013/07/18/avistan-grupo-ballenas-frente-costa/1397073.html


Bé com el cas dels taurons ho estan venent com una cosa excepcional, però la realitat es una altra ben diferent.  A esta vora de la Mediterrània molt poca gent esta treballant amb cetacis. I els grups que ho fan depenen en bon grau de citacions de particulars (com esta que tractem ara). Això contrasta amb la major involucració existent per exemple a l'estret de Gibraltar. A més s'està treballant principalment amb espècies més costaneres i últimament molt associades a les granges marines: parle evidentment del dofí mular (Tursips truncatus).

Per la seua seqüència de immersió; que deixa al nostre abast la seua morfologia externa dorsal, sobretot el detall de la xicoteta aleta dorsal i l'enormitat del seu cos - que pareix com una gegantina serp de mar; ara s'entenen molts dels dibuixos dels monstres marins que es van fer a, principalment, l'Edat Mitjana -  i més important, com caràcter distintiu: el seu esbufec; es pot deduir perfectament que es tracta d'un grup de rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Estos animals són per norma general solitaris i si van en grup, normalment es tracta de un grupet xicotet de femelles amb les seues cries que encara no han sigut deslletades. Este és el cas que ara toca, un parell de mares amb els seus "nadons".

Fitxer:Fin whale size.svg
Comparació de grandària relativa.
Autor: Chris huh. Font: Viquipèdia.




Es tracta del misticet (balena amb barbes, en lloc de dents) més gran i més abundant, present i resident a les nostres aigües. Es "parent" de la gran balena - o rorqual - blava (Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758)). I arriven fins a uns 20 metres d'adults. I allò més sorprenent de la notícia es que s'hagen vist tan a prop de la costa, ja que es tracta d'una espècie pelàgica (que viu mar endins).

S'alimenten de zooplacton (copèpods, eufasiacids, krill), i xicotets peixos.

A la Mediterrània el seu estat de conservació (UICN) és de vulnerable. I al món ésta en perill d'extinció. Això s'explica perquè és molt més abundant a la Mediterrania,  i especialment a la nostra (la vessant occidental), que a la resta del món.


Vista aèria d'un exemplar. Font: Viquipèdia.


Per a finalitzar, estan molt amenaçades per la contaminació acustica als oceans, accidents amb grans vaixells, i estres si el "whalewatching" no es realitza com pertoca.

Fonts, i adreces interessants i per aprendre més: