Dofins mulars (Tursiops truncatus MONTAGU,1821 ) a prop de la vora al Campello.

El diari Inforrmació s'ha fet ressò de la presència d'un cetaci a una de les platges del Campello. La noticia té adjuntes un parell de fotos de l'aleta dorsal de l'animal.

Ací l'enllaç: https://www.informacion.es/alacanti/2024/10/21/cetaceos-playa-campello-delfines-o-109950098.html

Com no sabien de quina espècie es tractava doncs han contactat amb l'IEL del Campello. Per a sorpresa meua el màxim responsable diu que per la grandària de l'aleta dorsal que deixa veure es tracta... d'un cap d'olla comú ( Globicephala melas Traill, 1809)!!!!

Anem a posar un poc de trellat a tot això.Els cap d'olla en primer lloc tenen una gran aleta però esta aplatada i arrodonida, sobreïx poc de l'aigua i són animals pelàgics - viuen mar endins, sobre la columna d'aigües profundes - . En canvi els dofins mulars tenen una aleta dorsal prou apuntada i sobreïxent, típica de nadadors ràpids com és esta espècie. A més tenen uns costums molt litorals o costaners que fa fins i tot que es deixen veure molt sovint prop de la vora.

 

Aletes dorsals - aplatades - de cap d'olla.

Aleta dorsal - apuntada - de dofí mular 

Normalment un cap d'olla visitara la vora de la platja per varar i molt segurament, morir. No tenen cap necessitat d'estar o visitar una platja.

Llavors cal remarcar que el cetaci protagonista de la notícia, es un dofí mular. A més, a més n'hi existeis una bona població als voltants de les diverses piscifactories d'este litoral.

Comparativa de grandaria i morfologia d'ambdues espècies:

By Kurzon, CC BY-SA 3.0, Link

By Chris huh, CC BY-SA 3.0, Link

Balenes i taurons al canal d'Eivissa.

I un altre any més, en una data pareguda, tornen a apareixer els rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Fa molts anys els especialistes deien que les costes del migjorn valencià eran zones mortes quant a la presència de cetacis. Ara, diuen que més sovint s'acosten més al litoral.

En canvi, molts d'ací hem pensat que hi havia una mancança d'estudis i per això no s'en tenien dades. Que el canal d'eivissa era una "autopista" de balenes. A mesura que es fan esforços per conèixer-los s'obtenen resultats. I es demostra allò que es pensava fa ja 20 anys, i que només servia per a calificar-nos com a bojos.

1. Notícia al Diario INFORMACIÓN.
2. Notícia a La Marina Plaza (recomanat, pel seu contingut en fotos del fet).

Més info: CRAM - Rorquals comuns.



També s'han deixat veure dofins a la bocana del port de Dènia: notícia Marina Plaza. Malauradament no encerte a identificar quina espècie pertanyen els exemplars de la foto. però per la proximitat al port molt possiblement es tracte de dofins mulars, encara que no es poden descartar que siguen dofins comuns, ja que tenen un dibuix sospitós darrere l'aleta dorsal.




Per altra banda també cal esmentar que a prop d'eixa zona, en eixos mateixos fons un parell de vaixells pesquers del port de Dènia, han capturat en díes diferents un parell de peixos xovatos (Hexanchus griseus  Bonaterre 1788), un cada vaixell. El 29 de maig s'informava que el vaixell d'arrosegament "Mondúver" en pescava un exemplar. El 9 de juny era el "Mediterraneum" que n'agafava un altre.

Els pesquers al·leguen que els han trobat a relativa poca profunditat - per l'ecoloogia d'esta espècie - . Pero també caldria plantejar-se la possibilitat que estiguen faenant a més profunditat que de costum, ja que corren remors per la comarca que no hi ha pesca, vaja que no es pesca res de res. Ací ho deixe ja que ara per ara són pures especulacions.

Més info: CRAM - peix xovato

Notícies relacionades:

1. Notícia INFORMACIÓN 09.06.2015
2. Notícia LEVANTE 29.05.2015

"CATXALOTS" A MARIOLA

Una notícia apareguda al diario Información [(10.03.2014) secció Alcoi/Comtat/ La Foia]  menciona la troballa d'un parell de dents fòssils a la serra de Mariola, supose, perquè no es concreta el lloc exacte; en algun lloc del terme de Concentaina. Una fa uns cents anys i confosa originàriament amb una d'un ós.

Amb la realització dels treballs científics més adients posteriors s'ha arribat a la conclusió que es tracta de dents d'un antic catxalot, o més bé d'una espècie de balena en la base de la diversificació evolutiva dels odontocets, molt propera als catxalots. Tenen una antiguitat, d'uns 7 milions d'anys, més o menys quan començava el nostre linatge. Es situen al Tortoniense Superior, al Miocé.

Es tracta d'unes dents d'escaldicètid, concretament Scaldicetus grandis; i pertanyen al grup comú dels catxalots actuals (fisitèrids).

Si més no, tot això és allò que es pot traure en clar (si es sap alguna cosa de paleontología i/o cetacis) de l'artícle, perquè tal i com està redactat pareix un "retalla-apega" de l'informe o document original. A més a més, es destil·la cert desconeixement de la temàtica per part del redactor o redactora de la notícia. Com sempre, em fa l'efecte que manca cert assessorament científic i tècnic.

Dent de Concentaina.

Bé; en allò que respecta a la troballa en sí, cal fer dues remarques a este fet. Una que es tractava d'un mar tropical (aigues càlides vora els 25ºC), i la zona que ens ocupa (Serres de Mariola, Carrasqueta, Maigmó, de Castalla, Foia de Castalla, els pobles i ciutats de la zona, etc.) estaven sota l'aigua en una zona poc profunda d'este mar (aigües someres); i gràcies a les representacions gràfiques suposem que de la zona litoral de la antiga línia costera del massís ibèric d'eixa època.

El mapa a) és el representatiu del Tortoniense Superior, pel que fa a allò que ens interessa.

La segona remarca es sobre la taxonomia relativa a este gènere: Scaldicetus sp.;  al cos de la mateixa notícia s'indica que la troballa contrasta amb una altra d'altres peces dentals a la conca del Guadalquivir. Però aplicant la mateixa metodologia resulta ser una altra espècie d'escaldicètid: S. degiorgii.

Fins ací tot bé, ara bé quan es comença a "bussejar" per la xarxa per a traure informació al voltant d'este tema, i per tal de trobar imatges de fòssils més complets i de representacions artístiques, si més no del gènere, ens trobem que no n'hi han gaires i a més este gènere i d'altres més formen un grup amb un mateix MORFOTIP.

Sí,  els generes Scaldicetus, i els Zygophyseter, Acrophyseter, i Brygmophyseter formen part - per així dir-ho - del mateix morfotip.

És a dir, que totes estes especies fòssils formen part del mateix "calaix de sastre". Clar, la major part de les seues restes descobertes són les dents (excepte algunes vertebres, cranis més o menys complets i alguna mandíbula que d'altra) i tots els estudis per a la seua identificació i classificació són treballs estadístics de les diferents "biometries" que es poden traure. I això per un costat clarifica, però també crea nous problemes a l'hora d'agrupar i classificar les restes fòssils, quan són tan incompletes.

Així doncs, ací us deixe les diverses imatges que es localitzen a la web referents a este grup de fisitèrids extints, que nadaven i bussejaven on ara fruim dels pocs carrascars que ens queden.

Brygmophyseter shigensis

Zygophiseter sp.

Zygophiseter sp.

Zygophiseter sp.

Representació artística de Scaldicetus caretti

Dents de S. grandii de la conca del Guadalquivir.

+ INFO:

http://coastalpaleo.blogspot.com.es/2013_12_01_archive.html

Diario Información: Cuando los cachalotes nadaban en Alcoy

http://fr.wikipedia.org/wiki/Scaldicetus

http://es.cyclopaedia.net/wiki/Scaldicetus

Toscano, A., Abad, M., Ruiz, F., Muniz, F., Alvarez, G., Garcia, E., and J. Caro. 2013. New remains of upper Miocene Scaldicetus (Cetacea, Odontoceti, Physeteridae), western sector of the Guadalquivir basin (southern Spain). Revista Mexicana de Ciencias Geologicas 30:436-445.

http://scienceblogs.com/tetrapodzoology/2008/08/01/killer-sperm-whales/

L'ESTIU DE LES BALENES

Dos rorquals comuns en menys d'un mes.
Això pareix l'estiu de les balenes!!!!!
L'enllaç a les notícies (Diario INFORMACIÓN):

 

Avistan una ballena rorcual en aguas de Xàbia 01.08.2013

Avistan otra ballena en el Cap de Sant Antoni02.08.2013

De totes maneres això no és nou. Al 2011 hi va haver un avistament massiu; 11 individus!!!! D'això s'en va fer ressó C9:

Vídeo: Avisten 11 exemplars de balena rorqual al cap de Sant Antoni

Dues balenes geperudes "casi" es mengen a un parell de bussejadors

Com es tracta d'un tema relacionat amb uns dels grups animals que més admire, pense que es oportú mostrar-vos el vídeo en el meu blog.

Es tracta de dues balenes geperudes o iubartes (Megaptera novaeangliae Borowski, 1781) i supose que per la grandària del cap (quan mireu el vídeo, us fixeu) un es una mare i l'altra la seua cria en fase d'aprenentatge.

Estos animals saben perfectament que estan eixes dues persones pel mig, i es nota quan ixen a la superfície a engolir-se part del banc de peixos. A més a l'inici de la gravació es veuen com s'acosten... i el del vaixell es riu.

Al cap i a la fi, resulta molt divertit; els bussejadors es descollonen, malgrat això també ixen corrents - supose que cagats de la por - .

Fruïu-lo.

A LES NOSTRES COSTES TAMBÉ HI HAN BALENES (I DE LES GRANS!!!)

El diari INFORMACION publíca a la seua web (19.07.2013) un vídeo de belenes (Rorquals comuns) a la costa d'Altea (Marina Baixa), a prop de 15 milles nautiques. Vídeo:

El enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/benidorm/2013/07/18/avistan-grupo-ballenas-frente-costa/1397073.html


Bé com el cas dels taurons ho estan venent com una cosa excepcional, però la realitat es una altra ben diferent.  A esta vora de la Mediterrània molt poca gent esta treballant amb cetacis. I els grups que ho fan depenen en bon grau de citacions de particulars (com esta que tractem ara). Això contrasta amb la major involucració existent per exemple a l'estret de Gibraltar. A més s'està treballant principalment amb espècies més costaneres i últimament molt associades a les granges marines: parle evidentment del dofí mular (Tursips truncatus).

Per la seua seqüència de immersió; que deixa al nostre abast la seua morfologia externa dorsal, sobretot el detall de la xicoteta aleta dorsal i l'enormitat del seu cos - que pareix com una gegantina serp de mar; ara s'entenen molts dels dibuixos dels monstres marins que es van fer a, principalment, l'Edat Mitjana -  i més important, com caràcter distintiu: el seu esbufec; es pot deduir perfectament que es tracta d'un grup de rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Estos animals són per norma general solitaris i si van en grup, normalment es tracta de un grupet xicotet de femelles amb les seues cries que encara no han sigut deslletades. Este és el cas que ara toca, un parell de mares amb els seus "nadons".

Comparació de grandària relativa.
Autor: Chris huh. Font: Viquipèdia.

Es tracta del misticet (balena amb barbes, en lloc de dents) més gran i més abundant, present i resident a les nostres aigües. Es "parent" de la gran balena - o rorqual - blava (Balaenoptera musculus (Linnaeus, 1758)). I arriven fins a uns 20 metres d'adults. I allò més sorprenent de la notícia es que s'hagen vist tan a prop de la costa, ja que es tracta d'una espècie pelàgica (que viu mar endins).

S'alimenten de zooplacton (copèpods, eufasiacids, krill), i xicotets peixos.

A la Mediterrània el seu estat de conservació (UICN) és de vulnerable. I al món ésta en perill d'extinció. Això s'explica perquè és molt més abundant a la Mediterrania,  i especialment a la nostra (la vessant occidental), que a la resta del món.

Vista aèria d'un exemplar. Font: Viquipèdia.

Per a finalitzar, estan molt amenaçades per la contaminació acustica als oceans, accidents amb grans vaixells, i estres si el "whalewatching" no es realitza com pertoca.

Fonts, i adreces interessants i per aprendre més:

• UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).
• Associació CETACEA: web molt interessant sobre els cetacis a la Mediterrànea.
• UICN:Marine mammals and sea turtles of the Mediterranean and Black Seas.

• Real Decreto 1727/2007, de 21 de diciembre, por el que se establecen medidas de protección de los cetáceos.

   

ENCALLAMENT D'UN DOFÍ RATLLAT (Stenella coeruleoalba) ALS ARENALS DEL SOL (ELX)

El 3 de juny, del present any va varar un dofí ratllat a la platja dels Arenals del Sol, en el terme municipal d'Elx.
Es tracta d'un exemplar de dofí ratllat (Stenella coeruleoalba (Meyen, 1833)), molt comú a les nostres aigues.
Quant a la seua biometria, està dins del rang normal per a femelles i/o juvenils d'esta espècie.
Així vista la notícia pot paréixer una cosa excepcional a les nostres aigues, però no ho és. De fet es pot considerar un varament i allò més segur és, malauradament, que estiga agonitzant (en eixes dates). Molt probablement a dia de hui ja haja passat per una taula de necropsies - en essers humans són les autòpsies -. 
Continuant amb el tema que ens ocupa, esta espècia és actualment la més comuna a les nostres aigües; més encara que el dofí comú (Delphinus delphi Gray, 1828), el més abundant no fa molt de temps. Esta espècie ara sí que és excepcional veure-la. I normalment quan es avistada acompanya a grups de ratllats. El seu declivi a les nostres aigües es un misteri. 
L'altre aspecte a incidir quant a les espècies de dofins que viuen per les nostres aigües és que mentre els comuns i ratllats són pelàgics (viuen molt endins a la mar), el mulars (o de nas de botella, Tursips truncatus Montagu, 1821) són molts més litorals o costaners (viuen més propers a la costa), encara que poden fer incursions mar endins.


Notícia dofí varat als Arenals del Sol (Elx)
Article a la vikipedia

UN DOFÍ AMB PROBLEMES I LA INCREIBLE SOLUCIÓ QUE HI TROBA

M'acabe de trobar un vídeo espectacular, d'un dofí mular (Tursips truncatus Montagu 1821) amb problemes (i greus) que tracta de fer-se entendre amb essers humans - bucejadors en este cas -. Es tracta segons deduïsc de les imatges d'un jove exemplar mascle que no pot nadar bé a causa d'un fil de pescar enredat i l'ham enganxat tots dos a les aletes.

Això l'hauría privat d'una bona maniobrabilitat en el moment de la caça. I com podeu observar l'animalet comença a estar primet (però no molt). Així, crec que una barreja de fam i d'inteligencia li fan actuar com s'aprecia al video.

I es que això és un exemple patent d'allò que s'anomena "by-catch" o pesca incidental. Sí no haguera tingut este comportament, molt probablement s'hauria mort de fam (a la llarga).

VIDEO:

Nou varament de cap d'olles (Globicephala sp.) esta vegada a Florida

• Una veintena de ballenas piloto llegan a una playa de Florida  
• 
  
• 
  
• 
  
• 
  
• ¿L'efecte de provatures de nous sistemes de sonar de la marina nord-americana a les costes de Florida?