Balenes i taurons al canal d'Eivissa.

I un altre any més, en una data pareguda, tornen a apareixer els rorquals comuns (Balaenoptera physalus (Linnaeus, 1758)). Fa molts anys els especialistes deien que les costes del migjorn valencià eran zones mortes quant a la presència de cetacis. Ara, diuen que més sovint s'acosten més al litoral.

En canvi, molts d'ací hem pensat que hi havia una mancança d'estudis i per això no s'en tenien dades. Que el canal d'eivissa era una "autopista" de balenes. A mesura que es fan esforços per conèixer-los s'obtenen resultats. I es demostra allò que es pensava fa ja 20 anys, i que només servia per a calificar-nos com a bojos.

1. Notícia al Diario INFORMACIÓN.
2. Notícia a La Marina Plaza (recomanat, pel seu contingut en fotos del fet).

Més info: CRAM - Rorquals comuns.



També s'han deixat veure dofins a la bocana del port de Dènia: notícia Marina Plaza. Malauradament no encerte a identificar quina espècie pertanyen els exemplars de la foto. però per la proximitat al port molt possiblement es tracte de dofins mulars, encara que no es poden descartar que siguen dofins comuns, ja que tenen un dibuix sospitós darrere l'aleta dorsal.




Per altra banda també cal esmentar que a prop d'eixa zona, en eixos mateixos fons un parell de vaixells pesquers del port de Dènia, han capturat en díes diferents un parell de peixos xovatos (Hexanchus griseus  Bonaterre 1788), un cada vaixell. El 29 de maig s'informava que el vaixell d'arrosegament "Mondúver" en pescava un exemplar. El 9 de juny era el "Mediterraneum" que n'agafava un altre.

Els pesquers al·leguen que els han trobat a relativa poca profunditat - per l'ecoloogia d'esta espècie - . Pero també caldria plantejar-se la possibilitat que estiguen faenant a més profunditat que de costum, ja que corren remors per la comarca que no hi ha pesca, vaja que no es pesca res de res. Ací ho deixe ja que ara per ara són pures especulacions.

Més info: CRAM - peix xovato

Notícies relacionades:

1. Notícia INFORMACIÓN 09.06.2015
2. Notícia LEVANTE 29.05.2015

Estiu 2014. Resum de fets interessants a les nostres àrees costaneres.

Un breu recull de les notícies estiuenques relacionades amb la temàtica del medi marí, i els seus habitants a les nostres costes.

1) Tempertura elevada de les nostres aigues costaneres.

2) Atac de tauró. Benidorm.

3) Posta de tortuga boba (Caretta caretta) a Tarragona.

4) Plaga de meduses creu [Chysaora hyoscella] (Benidorm).

Medusa creu (chrysaora hysoscella)

5) Varament de restes de catxalot [Physeter macrocephalus] al Campello.

6) Peix globus (fugu: Lagocephalus sp.) a Xàbia.
     Detall al G+

7) Rorquals comuns a principi d'estiu al cap de S. Antoni.

8) Varament de dofí mular a Torrevella.

Apareix una segona tintorera en aigües d'Alboraia

Apareix una segona tintorera en aigües d'Alboraia

Alguna cosa extranya pot passar en el litoral d'Alboraia. Això, o hi ha una epizootia en tintoreres, o només és una coincidència. A més continuem amb la política de la por.
PD: quan esmente "cosa extranya " em referesc a events problemàtics, contaminants per a l'ambient marí; no a coses més pròpies de 4º milenio.
PD2: Supose que de la 1a tintorera, ja morta, n'hauran fet la necropsia. Però clar això es suposar. I si s'ha fet crec que pels mitjans de comunicació no ens enterarem [de les causes del seu varament i mort].

Sacrifiquen la tintorera vista a les platges d'Alboraia

Sacrifiquen la tintorera vista a les platges d'Alboraia

Com ens suposaven l'animal s'estava morint.
Estos comportaments d'apropar-se a la vora, insistenment indiquen feblesa, ja que no poden enfrontar-se a les condicions de corrrents que es poden trobar a la mar oberta.
Una coseta, només. D'això només s'ha fet ressó C9, així que, malauradament, esta tintorera pasará a la posteritat com el tauró que atemorí als banyistes d'Alboraia el juliol del 2013.

TAURONS AL PAIS VALENCIÀ: LA PEL·LÍCULA QUE ENS VOLEN CONTAR

Pareix que a començaments del mes de juliol, una tintorera (Prionace glauca Linnaeus, 1758) es va passejar per la platja de la Patacona, a Alboraia. Esta espècie de tauró es principal (exclusiva, afegiria) d'aigües més fondes, es a dir el que es coneix com de vida pelàgica.Fins ací tot bé.
La qüestió és com s'ho pren la gent, el poble, a peu de platja i el ressò que es va fer la premsa (els nostres benvolguts mass-media). Ni més ni menys que allò pareixia la pel·lícula del Spielberg del 1975.

Dibuix d'una tintorera. Font: wikipedia

Enllaç a la notícia:
http://www.diarioinformacion.com/sucesos/2013/07/01/tiburon-levanta-alarma-alboraya/1390954.html
 
Res més lluny de la realitat. I allò que és pitjor encara, un fet que denota la presència d'esta espècie a les nostres aigües, que indica que el nostre mar "és encara un mar", es converteix en un succés; ni tan sols els diaris ho fiquen en una secció de natura, o mediambient, o oceans,... No, als successos (i això que no va mossegar a ningú i menys engolir-se'l). Em fa l'efecte que fa falta més educació [ambiental].

La cosa es que el "pobre" animal estava desorientat bé per malaltia o bé perque estava arribant a la seua fi (cosa que supose li duria també, al cap i a la fi la malaltia). Els de "l'Oceanogràfic" van tractar de curar-lo. Malauradament la notícia para en aquest punt. Ja no se sap més. Particularment, jo no apostaria fort per la supervivència de l'animal.

Per cert esta és una de les espècies més abundants a la nostra mediterrània, junt al solraig (Isurus oxyrinchus Rafinesque, 1810); també hi viu el gran blanc -conegut també per estos mars, com llàmia- (Carcharodon carcharias Linnaeus, 1758), però ni de lluny tan abundós com estos dos primers. Parlem es clar de espècies de taurons de grandària considerable i carnívors, i que presenten certa perillositat per a l'ésser humà. Cal dir que atacs registrats de taurons (qualsevol espècie) a l'ésser humà són escasses en un període d'un any. En canvi pesquem tones de taurons; i destacar l'acció (castig) més atroç que els infligim: els tallem les aletes i encara vius, desmembrats, els llancem a la mar. Tot per la sopa d'aleta de tauró o per la condroïtina (el cartílag) que conté. Qui es menja a qui?

A casa nostra n'hi ha d'altres pareguts com:

• Solraig d'arena o clapejat (Carcharias taurus)
• Peix guilla o rabosa (Alopias vulpinus)
• Tauró gris (Carcharhinus plumbeus)
• Marraix (Lamna nasus); en castellà: cailón, Us sona? ben adobat i fregit està molt bó.
• Peix martell (Sphyrna zygaena)

Més informació sobre:

1. Solraig UICN (anglés): àrees de distribució, amenaces, població..
2. Tintorera UICN (anglés): idem.
3. Tauró Blanc UICN

PD: Un altre dia parlarem de taurons filtradors i carronyers. I altre dels xicotets. Increïble, no?