Esta espècie té un sinònim que també s'empra molt sovint: Amblyocarenum walckenaeri (Lucas, 1846).
 |
| Vista dorsal de l'exemplar trobat. |
 |
| Vista ventral. |
La història amb està aranya és que en menys d'una setmana durant el mes d'agost m'he trobat 2 exemplars (mascles) en punts considerablement allunyats entre si i de característiques ecològiques diferents. Això sí ambdós individus estaven ofegats. Un en una piscina particular en una zona del municipi d'Alacant, una partida coneguda com la Canyada del Fenollar, a uns 157 msnm. L'altre a un toll artificial en el refugi forestal de la Melonera, a la serra del Maigmó, municipi de Tibi, a uns 20 km d'Alacant i a vora 821 msnm.
La primera zona es un ambient de clima semiàrid amb molta vegetació en matorral (diferents tipus de matorral; climàcic degradat en major o menor grau, i halo-nitròfil), camps de cultiu i guarets; i això sí amb molt de xalets i habitatges unifamiliars tradicionals.
La segona es una zona boscosa de muntanya amb pinar de repoblació, carrascar en les zones més altes i abruptes i coscollar, llentisclar i romeral / timoneda en les més baixes i eixutes. En concret la Melonera es situa en una zona de coscollar sota un pinar de reforestació.
Així doncs, queda ben clara la selecció o preferència d'habitats (diferents) d'esta espècie distribuïda només per la Península Ibèrica en Europa.
Allò que pareix ser evident sobre la seua ecologia, és que els mascles (amb un abdomen més xicotet que les femelles) es dispersen entre finals d'estiu i principis de la tardor. Ixen del seu niu o cau, en busca de nius amb femelles amb què aparellar-se. El niu que fan es tubular, curt, entapissat amb la seda que fan.
El problema d'esta espècie (com d'altres tantes d'este grups d'invertebrats) es que la seua ecologia i biologia són massa desconegudes, no tant el coneixement de la seua distribució. Tot això i les mancances en el coneixement dels migalomorfs ibèrics a voltes duen a identificacions errònies i/o malentesos.
Referències:
ARANEAE: spiders of Europe.
Nota:
Els exemplars inicialment que s'esmenten en esta entrada, foren identificats com Ummidia aedificatoria (Westwood, 1840), espècie amb trets molts similars que a simple vista poden induir a confondre ambdues espècies. Espècie que pertany a diferent família (Ctenizidae), però al mateix subordre.
A més ambdues espècies comparteixen habitat, biologia i ecologia. Així doncs les semblances son moltes i su diferenciació, en moltes ocasions es a força de lupa i esforç, cercant les característiques anatòmiques que els defineixen.
Ací deixe les notes que sobren de l'anterior article:
Resulta que d'esta aranya només proporciona certa informació (si més no accesible amb certa facilitat) la guia d'Omega; Guía de campo de los arácnidos de España y Europa (ISBN: 9788428207515). I a més hi es citada com Pachylomerus aedificatorius (Westwood). Amb este nom també la podem trobar a la xarxa, però si amb Ummidia la informació (i imatges) que es pot obtenir es escassa, amb Pachylomerus és gairebé nul·la. A més el nom Pachylomerus aedificatorius esta considerat com nul en els diversos bancs de dades de la biodiversitat on la mancança d'informació i d'estudis sobre la espècie es fa evident. També s'evidencia una falta d'acord entre els taxònoms sobre si es tracta d'una única espècie o de al menys dues diferents.
La capacitat de dispersió de esta espècie, és limitada (no ho fan gaire). Així doncs que formen unes colònies més o menys nombroses en un lloc determinat. Vaja, que si en trobem un cau, probablement n'estarem envoltats per més.
Bibliografia
Guía de campo de los arácnidos de España y Europa (ISBN: 9788428207515).Ed. Omega.
The World Spider catalog.
EOL: Encyclopedia of li
Així doncs, queda ben clara la selecció o preferència d'habitats (diferents) d'esta espècie distribuïda només per la Península Ibèrica en Europa.
Allò que pareix ser evident sobre la seua ecologia, és que els mascles (amb un abdomen més xicotet que les femelles) es dispersen entre finals d'estiu i principis de la tardor. Ixen del seu niu o cau, en busca de nius amb femelles amb què aparellar-se. El niu que fan es tubular, curt, entapissat amb la seda que fan.
El problema d'esta espècie (com d'altres tantes d'este grups d'invertebrats) es que la seua ecologia i biologia són massa desconegudes, no tant el coneixement de la seua distribució. Tot això i les mancances en el coneixement dels migalomorfs ibèrics a voltes duen a identificacions errònies i/o malentesos.
Referències:
ARANEAE: spiders of Europe.
Nota:
Els exemplars inicialment que s'esmenten en esta entrada, foren identificats com Ummidia aedificatoria (Westwood, 1840), espècie amb trets molts similars que a simple vista poden induir a confondre ambdues espècies. Espècie que pertany a diferent família (Ctenizidae), però al mateix subordre.
A més ambdues espècies comparteixen habitat, biologia i ecologia. Així doncs les semblances son moltes i su diferenciació, en moltes ocasions es a força de lupa i esforç, cercant les característiques anatòmiques que els defineixen.
Ací deixe les notes que sobren de l'anterior article:
Resulta que d'esta aranya només proporciona certa informació (si més no accesible amb certa facilitat) la guia d'Omega; Guía de campo de los arácnidos de España y Europa (ISBN: 9788428207515). I a més hi es citada com Pachylomerus aedificatorius (Westwood). Amb este nom també la podem trobar a la xarxa, però si amb Ummidia la informació (i imatges) que es pot obtenir es escassa, amb Pachylomerus és gairebé nul·la. A més el nom Pachylomerus aedificatorius esta considerat com nul en els diversos bancs de dades de la biodiversitat on la mancança d'informació i d'estudis sobre la espècie es fa evident. També s'evidencia una falta d'acord entre els taxònoms sobre si es tracta d'una única espècie o de al menys dues diferents.
La capacitat de dispersió de esta espècie, és limitada (no ho fan gaire). Així doncs que formen unes colònies més o menys nombroses en un lloc determinat. Vaja, que si en trobem un cau, probablement n'estarem envoltats per més.
Bibliografia
Guía de campo de los arácnidos de España y Europa (ISBN: 9788428207515).Ed. Omega.
The World Spider catalog.
EOL: Encyclopedia of li
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada