Amb la realització dels treballs científics més adients posteriors s'ha arribat a la conclusió que es tracta de dents d'un antic catxalot, o més bé d'una espècie de balena en la base de la diversificació evolutiva dels odontocets, molt propera als catxalots. Tenen una antiguitat, d'uns 7 milions d'anys, més o menys quan començava el nostre linatge. Es situen al Tortoniense Superior, al Miocé.
Es tracta d'unes dents d'escaldicètid, concretament Scaldicetus grandis; i pertanyen al grup comú dels catxalots actuals (fisitèrids).
Si més no, tot això és allò que es pot traure en clar (si es sap alguna cosa de paleontología i/o cetacis) de l'artícle, perquè tal i com està redactat pareix un "retalla-apega" de l'informe o document original. A més a més, es destil·la cert desconeixement de la temàtica per part del redactor o redactora de la notícia. Com sempre, em fa l'efecte que manca cert assessorament científic i tècnic.
Dent de Concentaina. |
Bé; en allò que respecta a la troballa en sí, cal fer dues remarques a este fet. Una que es tractava d'un mar tropical (aigues càlides vora els 25ºC), i la zona que ens ocupa (Serres de Mariola, Carrasqueta, Maigmó, de Castalla, Foia de Castalla, els pobles i ciutats de la zona, etc.) estaven sota l'aigua en una zona poc profunda d'este mar (aigües someres); i gràcies a les representacions gràfiques suposem que de la zona litoral de la antiga línia costera del massís ibèric d'eixa època.
El mapa a) és el representatiu del Tortoniense Superior, pel que fa a allò que ens interessa. |
La segona remarca es sobre la taxonomia relativa a este gènere: Scaldicetus sp.; al cos de la mateixa notícia s'indica que la troballa contrasta amb una altra d'altres peces dentals a la conca del Guadalquivir. Però aplicant la mateixa metodologia resulta ser una altra espècie d'escaldicètid: S. degiorgii.
Fins ací tot bé, ara bé quan es comença a "bussejar" per la xarxa per a traure informació al voltant d'este tema, i per tal de trobar imatges de fòssils més complets i de representacions artístiques, si més no del gènere, ens trobem que no n'hi han gaires i a més este gènere i d'altres més formen un grup amb un mateix MORFOTIP.
Sí, els generes Scaldicetus, i els Zygophyseter, Acrophyseter, i Brygmophyseter formen part - per així dir-ho - del mateix morfotip.
És a dir, que totes estes especies fòssils formen part del mateix "calaix de sastre". Clar, la major part de les seues restes descobertes són les dents (excepte algunes vertebres, cranis més o menys complets i alguna mandíbula que d'altra) i tots els estudis per a la seua identificació i classificació són treballs estadístics de les diferents "biometries" que es poden traure. I això per un costat clarifica, però també crea nous problemes a l'hora d'agrupar i classificar les restes fòssils, quan són tan incompletes.
Així doncs, ací us deixe les diverses imatges que es localitzen a la web referents a este grup de fisitèrids extints, que nadaven i bussejaven on ara fruim dels pocs carrascars que ens queden.
Brygmophyseter shigensis |
Zygophiseter sp. |
Zygophiseter sp. |
Zygophiseter sp. |
Representació artística de Scaldicetus caretti |
Dents de S. grandii de la conca del Guadalquivir. |
+ INFO:
http://coastalpaleo.blogspot.com.es/2013_12_01_archive.htmlDiario Información: Cuando los cachalotes nadaban en Alcoy
http://fr.wikipedia.org/wiki/Scaldicetus
http://es.cyclopaedia.net/wiki/Scaldicetus
Toscano, A., Abad, M., Ruiz, F., Muniz, F., Alvarez, G., Garcia, E., and J. Caro. 2013. New remains of upper Miocene Scaldicetus (Cetacea, Odontoceti, Physeteridae), western sector of the Guadalquivir basin (southern Spain). Revista Mexicana de Ciencias Geologicas 30:436-445.
http://scienceblogs.com/tetrapodzoology/2008/08/01/killer-sperm-whales/